En record del Dr. ALBERTO BARRERA BERRO, SJ professor emèrit d’IQS

El P. Barrera va ser un gran professor, un gran company i un gran mestre.

Com a professor les seves classes eren amenes, plenes de coneixement i sempre amb el seu esperit crític, però també amb un punt de picardia. Ell va ser l’encarregat, a partir de 1966 i fins al final dels 90, d’il·lusionar als alumnes de quart del, aleshores Institut Químic de Sarrià, amb l’Enginyeria Química.
Tots recordem els seus problemes i els seus apunts en paper groc i mida americana, record de la seva estada a la Columbia University entre 1964 i 1969 de quan hi va fer la Tesi Doctoral.
I si, heu llegit bé, el P. Barrera va haver de compaginar l’execució de la seva tesi doctoral a Nova York amb les classes a IQS, el que li va allargar la durada física de la tesi, convertint-la en el que ara en diem una tesi a temps parcial. I això per obediència a la Companyia, ja que hi havia hagut un petit daltabaix al departament d’Enginyeria Química i calia refer el malurat departament. La seva paciència, constància i molta ma esquerra van aconseguir l’objectiu desitjat.

Just acabada la tesi doctoral, va agafar les regnes del departament d’Enginyeria Química i no les va deixar fins al 1998. 28 anys al seu davant, són molts anys de direcció continuada i a voltes esgotadora, però mai ho va transmetre així. Tenia la fusta de les persones del seu temps, treball i dedicació, però sempre amb alegria per millor servir als homes i dones i a Déu.

També és normal que amb tants anys passin coses i en arribar a l’inici de la dècada dels 80 faltaven doctors al seu departament, els seus professors no aconseguien acabar llurs tesis doctorals i el Dr. Miquel Montagut, SJ, a les hores el director de l’Institut Químic de Sarrià, els hi va donar un petit ultimàtum, el resultat va ser la incorporació de 3 doctors en Química Orgànica al seu departament. Allò que hagués pogut ser un desastre descomunal, va ser una solució gràcies, altra vegada, a la bonhomia i infinita paciència del P. Barrera.

Com diuen professors d’aquell moment, “ell, ens va acollir amb alegria i sobretot, amb ganes de construir un nou departament però amb la marca de la casa, fent les coses ben fetes. Va obrir-nos les portes que ell ja havia obert als professors novells i ensenyava tot el que ell sabia fent-nos sentir com si sempre haguéssim estat amb ell”. La seva ajuda va arribar a algun professor de la casa molt estimat que li feia por sortir de casa per obrir-se als Estats Units.

Des dels seus inicis, el P. Barrera va aprofitar el que hi havia en el departament perquè els alumnes d’Enginyeria Química estiguessin en contacte amb la realitat industrial. Qui no recorda la planta de purificació de la cafeïna, o la caldera de vapor per les pràctiques, o la unitat de micronització! Va aconseguir un taller mecànic per fer, modificar i reparar les instal·lacions, aquestes i les de les pràctiques. Va ser un treballador incansable.

Un tret que potser no tots van experimentar perquè es donava a les tardes a l’hora de Vespres que, normalment les resava al seu despatx de la planta pilot passades les 6. Tampoc era molt estricte en que sempre fos la mateixa hora depenia de les obligacions del dia. Això vol dir que el dia que menys t’ho esperaves podies entrar al seu despatx i deixava la seva pregària per atendre’t fos quin fos el motiu que et portes a obrir la seva porta, les persones eren sempre el primer. Sobretot les primeres vegades, sempre deia, “no
pateixis i digues què necessites, jo continuo després, tinc tot el temps del mon”.

Cap al final dels anys 80 principies dels 90, el departament de Serveis Tècnics, el precursor de l’actual IQS Tech Transfer, necessitava el relleu del seu cap i es volia aprofitar per ampliar el seu abast, el P. Barrera va ser l’escollit per iniciar aquesta transició. Novament, la seva humilitat, capacitat de treball i cura de els persones ho van fer possible.

Durant aquests anys, recordem que l’Institut Químic de Sarrià era l’únic centre d’educació superior que impartia els estudis d’Enginyeria Química a Espanya, alguns jesuïtes com ell anaven a totes les escoles jesuïtes d’una zona d’Espanya a promocionar aquests estudis. El P. Barrera tenia la zona nord, és a dir des de Saragossa fins a La Corunya, passant per Navarra, La Rioja, Castella la Vella i tornant per Astúries, Santander i el País Basc. Quinze dies, molts kilòmetres i moltes presentacions, sempre amb cotxe propi i no gaire gran ni luxós. Quan tornava, a la primera reunió de departament, ens ho explicava satisfet tot compartint un suculent formatge de cabrales comprat expressament per a nosaltres. Estava riquíssim!

Ui, m’oblidava d’una activitat que també era única en el seu temps, les visites a les empreses que es feien a cinquè d’Enginyeria Química. En va ser pioner, no se’n feien a cap altre intensificació, bé a vegades una o dues a cinquè de les intensificacions d’Orgànica o Anàlisi, però a la d’Enginyeria Química en fèiem unes 10 a cada cinquè. Era un complement extraordinari i únic per veure la magnitud dels equips industrials i aprendre, dels enginyers que hi treballaven, els problemes reals del seu dia a dia. Com no podia ser d’una altra manera, havia aconseguit que aquestes mateixes empreses ens obsequiessin amb un exquisit dinar, normalment en un restaurant a prop de l’empresa, en acabar la visita. A més de l’agradable sorpresa, ens permetia continuar parlant amb els
industrials, quasi sempre antics alumnes d’IQS, i seguir aprenent. Però hi anava no sol, sinó amb tots els professors del departament que poguéssim acompanyar-lo. Tot un luxe i un constant aprenentatge!

Ja acabada la seva tasca docent, li va començar a ploure càrrecs d’encara més responsabilitat. De tots ells, segur, segur que el que més li complaïa va ser el que va tenir un cop acabada la seva tasca de direcció de departament, el de Student Advisor, com té recollit en el seu perfil de LinkedIn. En aquest perfil no hi trobareu cap dels càrrecs que hem llegit a la seva esquela, Vicepresident del Patronat de l’Institut Químic de Sarrià de 1999 a 2020 i Secretari General de la Fundació Empreses IQS de 2004 a 2020. Aquesta é la importància que donava a ser assessor dels estudiants.

Va ser un pioner en l’ús del telèfon mòbil. A partir del 1998 tenia en el seu ordinador primer i així que va ser possible en el seu mòbil, tots els alumnes que entraven per la porta a fer primer de qualsevol estudi i conservava les seves dades per sempre més. Sabia els noms de tots i cadascun d’ells i elles, el què havien escrit en entrar en el test d’ingrés i la seva fotografia. Tenia una memòria envejable però sobre tot una gran humanitat. Sovint el trobaves amb un grup d’aquests alumnes a la cafeteria prenent un cafè aprofitant el temps de descans entre classes i sobre tot per les tardes després de l’hora del dinar.

Per si no tingués prou feina, va ser el Ministre de la comunitat jesuïta que hi havia a l’Institut Químic de Sarrià, durant 53 anys, des que s’hi va incorporar (el 1966!) fins que es va tancar l’any 2019. 53 anys servint a la comunitat amb el seu constant esperit de servei i d’acollida.

Els darrers anys han estat durs per la seva progressiva i imparable pèrdua de facultats.

Sant pau té unes frases tremendament fortes i plenes de vigor, que ens sacsegen si ens les prenem de debò:

“Qui ens separarà de l’amor de Crist? La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta?”

En el cas de l’Albert podem afegit: “Qui ens separarà de l’amor de Crist? La demència? La pèrdua de facultats? El veure transformada la manera de ser per una degradació neuronal?” No, ni això ens allunya de l’amor de Crist! L’Albert segurament sense ser-ne conscient, en aquests darrers anys en els que la salut i la ment s’han anat estovant, ha seguit profundament estimat per Crist: i no pel que podia fer, no per mèrits, sinó per mer regal de Deu en el que ell, potser sense grans al·locucions, creia.

I en el seu funeral, hem escoltat en l’Evangeli la gran i preciosa promesa de Jesús: “Os prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà a on jo estic”.

Encomanem doncs al P. Barrera al Déu de la vida, per que ara, traspassat el llindar de la mort, sigui acollit, com ell feia tan bé, i pugui gaudir de la llum del Senyor, i vetllar pel seu temple per sempre.

Senyor, acull a l’Albert i orienta’l en la nova vida, restaurat de les seves limitacions, que es trobi tan ben acollit com ell acollí a tants i tantes joves en els seus inicis d’una nova etapa. Que gaudeixi per sempre de la claredat de la teva mirada. Amén.

14/11/2024

Rosa Nomen, professora emèrita d’IQS, i Llorenç Puig, sj