Estimat Doctor Obiols

Aquest títol no és perquè sí, està escrit amb tota la intenció. Potser hauria d’haver estat menys protocol·lari i podria haver escrit: estimat amic Josep. Escric aquesta nota precisament el dia del seu sant del primer any que no és amb nosaltres. Per tant, felicitats divines! El doctor Josep Obiols que va fer pràcticament tota la seva carrera de professor de laboratori a l’IQS, tothom sap que va tenir el gran encert de potenciar els Serveis Tècnics trencant l’endogàmia universitària i obrint-la a les necessitats analítiques industrials del moment, va tenir contacte amb molts alumnes, com és lògic, però amb mi va tenir un contacte especial degut a un fet fortuït i a uns altres fets posteriors. El fet fortuït es divideix en dos parts, la primera és que em va dirigir el TFC sobre Absorció Atòmica, un mètode d’anàlisi instrumental aleshores relativament innovador i relacionat amb la quàntica, que permetia mesurar proporcions gairebé infinitesimals de metalls en dissolució, però fins aquí res de significatiu si no fos per la segona part, que consistia en que jo no passava pel millor moment de la meva vida i aquell TFC no s’acabava mai. Aquesta segona part va ser decisiva en la meva relació amb ell. En lloc de trobar-me amb un director de treball intransigent, com podia haver estat, va comprendre la meva posició i jo diria que ens vàrem començar a acostar a l’amistat, encara que la diferència d’edat i de posició acadèmica en aquell moment eren molt importants. A partir d’aquí vàrem col·laborar, anys després, en altres projectes que ara no esmentaré perquè no és el moment. Però sí que em sembla el moment d’insistir en aquest fet del qual jo mateix vaig formar part sense voler, insistir radicalment en la proximitat a l’alumne des del vessant humà del doctor Obiols que, apart de ser-ne jo mateix un involuntari objecte experimental, en vaig poder ser testimoni amb altres alumnes seus, en altres moments. Potser aleshores jo era encara massa jove per valorar-ho en tota la seva dimensió però cada vegada m’he adonat més de la seva importància a mesura que més vell m’he fet, sobretot per contrast amb tants saberuts distants que cada dia que passa també m’adono, un dia més, que la majoria de vegades no saben gairebé res.

Joan Noves

Promoció IQS 1968