Remembrança de dos companys de carrera: Eduardo da Gama i Fernando Vidal

Fa un parell d’anys havíem escrit una petita obra en record de dues companyes, Helen Bloch i Carmen Domènech, que van estudiar amb nosaltres i que ja no hi són. I dèiem llavors que el record d’allò important de vegades es diluïa en uns gestos breus, sense adonar-nos que aquelles persones tenien un món propi que potser no l’havíem fet sortir a flotació per circumstàncies diverses, la majoria que tenia a veure amb una perspectiva una mica indolent. Els automatismes ens poden i tanquem de seguida els capítols personals, si no giren als nostres cercles més propers. Per això procurem trobar aquells aspectes que es van creuar en un o diversos moments abans amb una personalitat que era just fer-la emergir una mica a la superfície.

Avui ens toca una cosa semblant amb dos companys que potser no estaven en el meu afany quotidià, però que tenien històries per ser explicades: Eduardo da Gama i Fernando Vidal. Tota història es recorre en mode arborescent. Per això també descrivim alguns aspectes col·laterals que poden ser curiosos, fins i tot per als que no han conegut mai els nostres personatges. Al llarg d’aquestes remembrances parlem de territoris desconeguts com Goa a l’Índia, els jesuïtes al sud-est asiàtic, el món de la Tuna, els carlins, els cervesers, alguns artistes dels anys 60 i algunes altres peces de coneixement d’urgència.

Als qui esteu a prop del que expliquem espero que us resulti mínimament grat. Cal entendre que les fotos, comentaris, bromes, etc. que puguin sortir aquí ja no tindrien previst sortir mai més dels prestatges, dels sobres i paperets amb anotacions, de les carpetes, de les cintes de cinema de 8 o super 8, o dels arxius d’ordinador.

Llegir les remembrances aquí

Luis A. García-Ramos

Promoción 1965 IQS