Tot mirant cap enllà. Què prefereixes ser: resultat de l’atzar o d’un projecte?
Aquesta pregunta ens la podem fer tots; també se la va plantejar Jacques Lucien Monod, premi Nobel de Fisiologia l’any 1965, en publicar el 1970 el llibre: Le hasard et la nécessité (L’atzar i la necessitat).
Tot científic té la temptació de fer filosofia, o cau en ella, partint dels seus resultats: les veritats científiques ho són provisionalment, mentre la capacitat de mesura i observació no vagi més enllà de l’àmbit en el qual les experiències i mesures s’han realitzat. El llibre de Monod condueix a aquesta conclusió: l’esser humà, es troba en la immensitat insensible de l’univers, de la qual va sorgir, tan sols, per casualitat.
No tinc cap pretensió d’esmenar la plana al científic Monod, però sí que discrepo de les conclusions a què pot induir la seva tesi de pensament.
Evidentment soc evolucionista i accepto la teoria del Big Bang com a explicació de l’origen de l’univers, del nostre univers. No obstant això, segons Monod, tu, jo, els nostres amics i tota la comunitat humana, no som resultat d’un projecte o conseqüència d’un disseny a llarg termini amb sentit: som fruit de l’atzar?
Però què diuen les matemàtiques sobre l’atzar?
L’atzar és un terme utilitzat per qualificar aquells fets que no és possible determinar o anticipar utilitzant la lògica o qualsevol tipus d’anàlisi. L’atzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d’un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura, ni per la voluntat humana conscient.[1]
Tots sabem que l’únic algoritme (acció o operació lògica segura) per aconseguir la Grossa de Nadal és adquirir absolutament tots el números, motiu pel qual jo mai compro loteria: Ni un sol número!
Com a resultat de la gran explosió en l’origen de l’univers, totes les combinacions de les partícules elementals de matèria són possibles d’acord amb l’atzar.
Evidentment, si reduïm l’atzar a l’àmbit o sentit matemàtic, jo estic d’acord amb Monod. Però jo cerco una interpretació alternativa; per això faig l’esforç de sortir del domini de l’estricta racionalitat, i tinc la gosadia d’entrar en la dimensió dels sentiments i del misteri, acceptant-ne el risc.
Amb aquesta opció, arribo a la conclusió que soc, o som, el resultat d’un atzar creatiu amb finalitat i projecte. Aquest singular i especialíssim Atzar Creatiu, que jo intueixo i reconec, queda fora de la definició matemàtica i, segurament, de la idea de Monod sobre l’origen del nostre univers i de l’espècie humana.
Ara, ja coneixeu la meva particular argumentació per donar resposta a la qüestió del títol d’aquest escrit: jo em considero resultat (o fruit) d’un projecte (o creació) amb sentit que justifica una mirada d’Esperança.
Tant de bo aquesta reflexió generi debat o discrepàncies: ens enriquiria a tots!
[1]Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 4 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
Miquel Gassiot Matas, Adriana Pintori Olivotto
