A Joan Pedrerol

En el grup de WhatsApp de la promoció es van succeint els missatges dels que s’apunten o dels que no poden venir a la calçotada, però el teu nom ja no hi apareix … Te’n vas anar de la mateixa manera com eres: discret, sense voler molestar a ningú.  No vas dir res de la malaltia, això tampoc volies que ens neguitegés.  El sotrac de la notícia ens va agafar desprevinguts del tot, com podia ser?

Eres un company excepcional amb una intel·ligència privilegiada, una humilitat portentosa i un humor molt teu.  Mai presumies de res i sempre estaves a punt per a donar un cop de mà als que , com jo, érem molt menys brillants. 

Vam coincidir en la intensificació d’enginyeria i, a partir d’aquell curs, la nostra amistat es va anar consolidant.  Acabada la carrera ens veiem sovint.  Quan venies a Barcelona sempre trobaves una estona per a compartir un cafè o fins i tot un sopar.  Havíem de posar-nos un topall en la xerrameca perquè et quedaven uns quants quilòmetres fins a tornar a casa, però hi havia tants temes dels que parlaves amb passió: la feina a Repsol, els dies de repòs a Altafulla, els viatges amb la teva dona (recordo com et va impactar el Vietnam), el Barça, els castellers (sobretot els teus, els de Vilafranca!), les excursions que fèieu tu i la teva filla, tots dos sols pel Pirineu, els estudis del teu fill… Després, amb el pas dels anys les trobades es van anar espaiant, però les gaudíem plenament conversant de la jubilació, els néts, allò al que dedicàvem el temps…

Vas tenir càrrecs de molta rellevància, vas ser un referent en el sector químic i cívic de Tarragona i prova d’això són els premis a l’Impacte Social de la Recerca del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, que duen el teu nom. Però, mai, mai, Joan, vas deixar de ser una persona planera, excel·lent.  Quina sort haver-te tingut com amic, com t’enyoro!!

Montse Buxadé

Promoció 1976